“El meu pare ens va dir que estàvem bojos, que érem un cul de mal seient. Encara així, ell va ser el primer a creure en nosaltres, comprant-nos al meu germà i a mi les nostres dues primeres màquines, una regruixadora i una planejadora.”
Joan Martí
“El meu pare no volia que jo fos fuster, però quan vaig acabar l’institut i tenia molt clar que no volia estudiar cap altra cosa. El que realment m’apassionava era treballar amb la fusta i estava decidit a seguir endavant amb l’empresa.”
Toni Martí
Ens remuntem als anys 50, a Torrevieja, Alacant. Joan Martí amb tan sols 13 anys ja trastejava pel taller del seu pare, on van començar fent rodes de carro, barques i finalment mobles.
L’any 1963, la família Martí es trasllada a Roses, en ple cor de la Costa Brava, on ja amb 23 anys, Joan Martí contínua treballant per a un taller de fusteria del poble.
Als 28 anys, un matí un veí apareix pel taller i diu que ven una casa amb un ampli magatzem sota, Joan veu en aquella oferta una oportunitat per a posar-se pel seu compte juntament amb el seu germà petit Francisco.
Així és com en 1969 neix de la mà dels dos germans, Fusteria Martí.
“El meu pare ens va dir que estàvem bojos, que érem un cul de mal seient. Encara així, ell va ser el primer a creure en nosaltres, comprant-nos nostres dues primeres màquines, una planejadora i una regruixadora, que just fa només uns pocs anys que vam canviar”.
Pocs anys més tard, neix Toni Martí, que seguirà els passos del seu pare. Amb només 12 anyets ja es movia entre els taulons del taller i ajudava a l’estiu.
Més tard, als 16, va tenir més que clar que el que volia era seguir amb l’empresa.
“El meu pare no volia que jo fos fuster, però quan vaig acabar l’institut i tenia molt clar que no volia estudiar cap altra cosa, que el que realment m’apassionava era treballar amb la fusta. Per això em vaig posar a fer administració, per a poder fer-me càrrec del negoci en un futur”
Així va ser, com a partir d’aquest moment, Toni Martí va passar a formar part del negoci familiar.
Quan els germans Joan i Francisco es jubilen, la fusteria passa a les mans de Toni, qui és l’actual propietari.